Dols, malaltia i fe

Aquí tens el testimoni del Marc Vilarassau, jesuïta català, envers el càncer. Mira els vídeos i respon a les preguntes del final. Seran recollides al final de la sessió.




Preguntes

• Cita i descriu breument els dols dels que parla en Marc.
• Què és el que salva a l'home i què és el que el mata segons el Marc?
• Quina és la imatge a la que fa referència de la pel·lícula "De dioses y hombres" y per què és significativa?

"El festín de Babette"... sobre danesos i caballers de la fe.

Ja hem vist "El festín de Babette" (podeu trobar informació de la pel·lícula aquí), una de les pel·lícules preferides del vostre professor. Ara toca desentranyar-la i fer-la nostra.

Activitat: El caballer de la fe. (per parelles)

El general Lorenzer encarna a la perfecció allò que un altre danés va descriure com "El caballer de la Fe", el filòsof Soren Kierkegaard. El caballer de la fe és una persona normal, com tantes altres, però sap que en el fons allò important és la confiança plena en Déu. Per això, malgrat les coses que el poden preocupar del quotidià (posició social, amor de parella, reconeixement, etc) no tenen importància perquè, al capdavall, "tot és gràcia" (tot està bé, tot és regal). 

Llegim el discurs del Generel Lorenzer i el comparem amb la descripció que Kierkegaard fa de "El caballer de la fe".

"La misericordia y la verdad se han encontrado, la justícia y la dicha se besarán mutuamente. En nuestra humana debilidad, en mi opinión, creemos que debemos hacer una elección en esta vida y temblamos ante el riesgo que tenemos. Nuestra elección no importa nada. Llega un tiempo en el que se abren nuestros ojos y llegamos a comprender que la gracia es infinita y lo maravilloso, lo único que debemos hacer, es esperar con confianza y recibirla con gratitud. La Gracia no pone condiciones y mirad, lo que hemos elegido, nos es concedido, y lo que rechazamos nos es dado. Incluso se nos devuelve aquello que tiramos porque la misericordia y la verdad se han encontrado, y la justícia y la dicha se besarán" (Discurs del General Lorenzer)

“Nada puedo distinguir en él de esa actitud diferente y distinguida característica del caballero de lo infinito. Se divierte con todo, participa en todo, y cada vez que se le ve intervenir en lo particular lo hace con esa tenacidad que es más bien típica del hombre mundano (...) de no conocerlo, resultaría imposible distinguirlo de los otros (...) disfruta de cuanto contempla (...) Mientras camina, va pensando en que sin duda cuando llegue a su hogar encontrará a su mujer esperándole con algún plato delicioso; por ejemplo cabeza de cordero, asada, con guarnición (...) Y lo más curioso es que si, llegado a casa, su mujer no le ha preparado ese plato, no le cambia el humor. (...) En la resignación infinita hay paz y reposo. (...) La resignación infinita es el último estadio que precede a la fe. (El caballero de la fe) Actúa exactamente lo mismo que el otro caballero: rechaza infinitamente ese amor que es el contenido de su existencia y encuentra la conciliación en el dolor; pero entonces ocurre el portento, y realiza aún otro movimiento, el más asombroso de todos, pues dice: “Pese a todo, creo que obtendré el objeto de mi amor gracias al absurdo, pues para Dios no hay nada imposible”” ( Soren Kierkegaard, “Temor y Temblor”, Edit. Tecnos, Madrid 1995, pag 31-38)

Respon les preguntes:

• Sense copiar el text i dient-ho amb les teves paraules, resumeix el missatge dels dos textos.
• Cita alguna experiència en la qual hagis renunciat a quelcom per amor i t'hagi estat donat "d'una altra manera inesperada".
• Què creus que és "tenir fe"?
• Què creus que caracteritza a algú que té fe a partir dels textos citats (sense copiar-los)?

Anem de “festín”!

Visionem la pel·lícula “El festín de Babette”, un clàssic del cinema espiritual (i una de les pel·lícules preferides del Papa Francesc, però això “ara no toca”). Fixem-nos en els següents temes:

·         Visió protestant vs Visió catòlica. El protestantisme privilegia la ètica com a mediació amb Déu, el catolicisme (sense deixar la ètica) també accepta “el món” com a mediació. No hi ha res profà, ni tan sols el menjar, i això escandalitza la mentalitat puritana-platònica.

·         “Tot és gràcia”. La vida cristiana s’alimenta de la celebració eucarística, que precisament vol dir “acció de gràcies”, i és un re-presentació (tornar a fer present) a Crist en el Sant Sopar. Dir que la vida és en el fons una eucaristia és dir que és una festa, que, al capdavall, tot és gràcia, un do, un regal...

·         El cel és un banquet. Els evangelis van plens de referències als dinar de Jesús amb els pecadors. Menjar amb algú, compartir taula, és compartir la vida i el destí. Si t’entaules amb gent “pecadora” tu també passaves a ser un d’ells. En aquestes menjades amb pecadors, Jesús els fa recobrar la dignitat. El mateix passa en aquesta pel·lícula.

·         La vida com a servei... des de l’alegria, no com uns amargats. Cal fer les coses des de la gratuïtat, no com una norma externa imposada. Aquest és un tema que Pau recorda una i altra vegada a la carta dels romans.

·         Tot es retroba en Déu. Els personatges fan opcions al llarg de la pel·lícula. Estigues atent i pensa si aquestes opcions són determinants o, en certa manera, recuperen allò que havien deixat gràcies a la fe.